Programació d’exposicions 2025

Horaris de visita per les exposicions al Hall de Plaça de l’Acadèmia
De dilluns a divendres de 9.30 a 21.30 h
Dissabtes i diumenges tancat

Altres espais consulteu els horaris.

Maig – Juliol

Noves Vies de Valentina Gaia Lops

Hall de la Plaça de l’Acadèmia
Del 9 de maig al 4 de juliol
Inauguració: divendres 9 de maig, a les 18.30h

El treball de Valentina Gaia Lops se situa en l’interstici entre art, educació i territori. En aquesta ocasió presenta una instal·lació interactiva en forma de màquina d’escriure sonoritzada.

En pressionar-ne les tecles, transforma lletres en sons gravats al barri on s’exposa i els dispersa en l’espai mitjançant un sistema sonor immersiu. Aquesta proposta al·ludeix als encreuaments sensorials que experimenten les persones amb sinestèsia, una condició que té li artisti, i convida a reflexionar sobre el diàleg continu entre cos i territori. Mitjançant activitats comunitàries, s’exploraran noves formes de connectar amb l’entorn des de la sinestèsia i l’afectivitat. 

Activitats associades:
* Taller de poesia sonor-visual, amb Valentina Gaia Lops. Dijous 15 de maig, de 18 a 20h
* Taller de composició sonora, amb Valentina Gaia Lops. Dijous 29 de maig, de 18 a 20h

Juliol

Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes

Hall de la Plaça de l’Acadèmia
del 14 al 30 de juliol

La Gran Captura de 1749 va ser un episodi clau en la història de la persecució del poble gitano a Espanya. Liderada per figures com el Marquès de l’Ensenada, aquesta operació tenia com a objectiu la detenció i sotmetiment del poble gitano, basant-se en un projecte d’extermini, tot justificant la repressió amb arguments fonamentats en prejudicis socials i econòmics.

El Baró Estardipen ha significat històricament el primer intent d’extermini físic i cultural del poble gitano per part de les autoritats, a través de la promulgació de l’Ordre Reial per la presó de gitanos de 28 de juny 1749, que donava un seguit d’instruccions per empresonar famílies gitanes senceres per tot el territori de l’Estat, amb un seguiment força exhaustiu que duraria anys. Les repercussions d’aquests actes no s’han reconegut ni valorat mai, ni culturalment ni materialment. 

Tot i les poques dades que tenim, sabem que el Baró Estardipen va afectar aproximadament 12.000 persones gitanes. Algunes van morir i d’altres van ser separades de les seves famílies. Es va separar els nens de les seves famílies i se’ls va enviar a aprendre oficis o a servir. A les nenes se les va enviar a hospicis i cases de misericòrdia fins que tinguessin l’edat per servir. El Baró Estardipen es va aplicar sense excepció d’edat ni sexe, i sense discriminar entre població gitana assentada i nòmada, sent aquesta primera la població més afectada, doncs era més fàcilment localitzable.

 La privació de la pàtria potestat i la separació familiar que els fiscals van imposar a totes les persones gitanes no va ser l’únic càstig per evitar la seva reproducció i extingir el poble gitano, sinó que es va dur a terme l’empresonament massiu d’homes i dones adultes, el qual va durar anys, i se’ls va enviar a treballs forçats als arsenals, presons o fàbriques. 

La commemoració del 275è aniversari del Baró Estardipen té l’objectiu de donar a conèixer uns fets desconeguts per la majoria de persones —des d’una perspectiva feminista i antiracista—, que no han tingut un reconeixement efectiu per part de tota la població ni tampoc per part de les institucions públiques responsables de garantir la pau social i els drets fonamentals, per tal de reparar la memòria del poble gitano i catalana. Uns fets que va provocar l’Estat i que van significar el primer intent de genocidi sistemàtic contra les persones gitanes. Aquesta mancança es troba a la base de la construcció nacional, i reprodueix i reforça l’antigitanisme i la construcció del poble gitano i els seus integrants com “els altres”, i no com a part integrant del país.  

Setembre

L’elogi de la imperfecció – de Cló Quintero

Hall de la Plaça de l’Acadèmia
del 8 de setembre al 3 d’octubre
Inauguració: divendres 12 de setembre a les 18:30

“L’elogi de la imperfecció” és una selecció de prop de 20 peces de joieria artística pensades i creades sota el concepte wabi-sabi, línea de pensament japonesa que posa èmfasi en la bellesa intrínseca de les coses, en la seva senzillesa i imperfecció.

El wabi-sabi celebra la bellesa d’allò que és simple, humil i imperfecte, invitant a una apreciació profunda i contemplativa del món que ens envolta. Aquesta mostra es centra en ressaltar la imperfecció de les formes, trobant la bellesa en allò que és natural i autèntic.

Cada peça busca capturar l’essència mateixa de l’objecte, on el que és visible es fusiona amb l’invisible.

Als temps actuals, és necessari donar valor a la natura, agafar perspectiva, veure el que tenim i, òbviament, allò que estem generant en ella. Per això el wabi-sabi, en un dels seus tres fonaments, ens ho recorda: Res és etern.

Cló Quintero (1978, Santiago de Xile)