INTERZONA a Tànger

25 i 26 de setembre (Atenció als possibles canvis d’agenda)
A les 18h cada dia
Sala Noble

“Durant el període “INTERZONA” a Tànger, Orient es va trobar amb Occident en una desfeta d’incomprensió absoluta…”

Munir Abbar | Abu Ali *) Toni Serra | Hakim Bay | Paul Bowles | Howard Brookner | William S Burroughs | Mohamed Choukri | Ira Cohen | Guillaume de Sardes de Sardes | Karim Debbagh | Dalila Ennadre | Jean Genet | Allen Ginsberg | Brion Gysin | Mohamed Hamri | Timothy Leary | Mohamed Mrabet | Frieder Schlaich | Patti Smith | Abdelaziz Taleb | Daniel Young | Micropunta | The Master Musicians of Joujouka |

En col.laboració amb Arab Media Lab, i el Centre Cívic Convent Sant Agustí.
Comissariada per Abdelaziz Taleb
Produït pel projecte: The Arab Media Lab, Rosa LLop i Desorg (OVNI)

A mitjans de la dècada de 1950, Tànger va sorgir com un nexe vibrant per a artistes, poetes i intel·lectuals. Fortament influenciats per la presència de Paul Bowles, els membres de la Beat Generation es van sentir atrets per aquesta ciutat del nord del Marroc, buscant no només inspiració i finalització de les seves obres creatives, sinó també una escapada a la mística del somni marroquí. Mentre que alguns es van comprometre significativament amb la cultura local, la majoria buscaven experiències que transcendissin els límits convencionals de les seves realitats.

Durant l’època coneguda com “INTERZONE”, Tànger es va convertir en un lloc on l’Est i l’Occident es van creuar en una interacció caòtica de malentens, amb cada bàndol anticipant revelacions o secrets de l’altre. No obstant això, aquesta trobada sovint va estar marcada per la desil·lusió mútua; cap dels dos bàndols va complir les expectatives de l’altre, posant de manifest un atzucac més profund en la comprensió intercultural. Per a alguns, Tànger va representar un terreny fèrtil per a l’intercanvi intercultural; per a molts, però, va subratllar les inadequacions inherents a les interpretacions reductores “culturalistes” de la realitat.

En la visió anàrquica de William S. Burroughs, les identitats culturals són vistes com a construccions modelades i manipulades per forces burocràtiques amb finalitats estratègiques. La seva crítica a la trobada fracassada Est-Oest ressona amb l’anàlisi d’Edward Said de les percepcions mútues defectuoses que cada cultura té de l’altra. La teoria de l’orientalisme de Said encapsula la narrativa construïda d’Orient per part d’Occident, una narració posteriorment apropiada i recontextualitzada per les institucions orientals. Tànger s’erigeix, doncs, com un espai liminal, una cruïlla d’aquestes “farmàcies” culturals.

El nostre programa de cinema, “TANGIER INTERZONE”, s’esforça a sondejar la frontera porosa entre la realitat i la ficció, aprofundint en les dimensions imaginatives que configuren la nostra comprensió d’aquesta “realitat”.

Programació

Passport Interzone I
Entrada Lliure

Presentació del programa:
“Introducció a Tànger Interzona, un punt de vista alternaIu”, a càrrec d’ Abdelaziz Taleb.
Una exploració de la frontera entre realitat i ficció, i la dimensió imaginària
d’aquesta mateixa “realitat”.

Projeccions i debat:
Jean Genet, Notre Père des Fleurs, Dalila Ennadre, El Marroc, 2022, 60mn. VOSC.
Sota l’ombra benèvola de Jean Genet, enterrat al Marroc, aquesta pel·lícula és un diàleg entre els vius i els morts, una invitació per unir aquests regnes, entre la revolta humanista silenciosa i l’elegia poètica.

Creating a Legend: The “Moroccan Friends” of Paul Bowles, Frieder Schlaich, Karim Debbagh, El Marroc, Alemanya, 2006, 45min. VOSE.
El món de Paul Bowles, i la seva relació amb alguns dels escriptors i amics marroquins. Entrevistes amb Paul Bowles, Mohamed Choukri, Mohamed Mrabet, Abdelwahaid Boulaich, Mohammed Temsamani…

Passport Interzone II
Entrada Lliure

Projeccions i debat:

Genet à Tanger, Guillaume de Sardes, França, 2017, 11 mn. VOSE.
A principis dels anys 70, Jean Genet és a Tànger, té seixanta anys i ja no escriu, A vegades es troba amb el jove escriptor marroquí Mohamed Choukri.

Tingis, Micropunta, Itàlia, 2008, 33 min, VOSE.
“Tingis és l’antic nom de Tànger. Tànger t’atreu…I tu l’atreus a ella, com si t’atrapés interiorment”. “.

In Limbo, Abdelaziz Taleb, El Marroc, Alemaya, 2022,17 min. VOSE
Un poema cinematogràfic rodat aleatòriament en diferents llocs del Marroc. Un diari íntim d’una època. La seducció d’«Alguna cosa» que potser ja no tenim.

Perro Corazón, Abu Ali *) Toni Serra, 1998, El Marroc, 29 min. VOSE
Converses al bar La Poste amb l’escriptor Mohammed Chukri i el poeta Ira Cohen; històries de mort, desencontres i pèrdues sota la flassada de l’amistat.

Paul Bowles: The Cage Door Is Always Open, Daniel Young, 2012, Suïssa, 86min VO Anglès.
Basat en una sèrie exclusiva d’entrevistes amb Paul Bowles poc abans de la seva mort, i als seus amics i col·laboradors, la pel·lícula narra una vida audaç i visionària. Entre els participants figuren Gore Vidal, Bernardo Bertolucci, John Waters, Ruth Fainlight, Edmund White, William Burroughs, Francis Bacon i molts altres.

طنجة إنترزون
برنامج سينمائي/ فيديو حول ظاهرة “إنترزون”  في طنجة

يقام الحدث بمركز “سيفيك دير سانت أغوستي” برشلونة
المدير الفني والمشرف:  عبد العزيز طالب

إنتاج : المختبر العربي لفنون الميديا ، روزا لوب، وديسورغ
  في منتصف الخمسينيات، برزت طنجة كنقطة التقاء نابضة بالحياة للفنانين والشعراء والمثقفين. تحت تأثير قوي من حضور “بول بولز”، جذبت هذه المدينة المغربية الشمالية أعضاء جيل “البيت” الذين كانوا يبحثون ليس فقط عن الإلهام واستكمال أعمالهم الإبداعية، ولكن أيضًا ع هروب إلى غموض الحلم المغربي. وبينما انخرط البعض بشكل هادف مع الثقافة المحلية، كان الكثيرون يسعون وراء تجارب تتجاوز القيود التقليدية لواقعهم.

خلال الفترة المعروفة باسم “إنترزون”، أصبحت طنجة موقعًا تقاطع فيه الشرق والغرب في تفاعل فوضوي من سوء الفهم، حيث كان كل جانب يتوقع اكتشافات أو أسرارًا من الجانب الآخر. لكن هذا اللقاء كان غالبًا ما يتسم بخيبة الأمل المتبادلة؛ فلم يحقق أي جانب توقعات الآخر، مما أبرز مأزقًا أعمق في الفهم بين الثقافات. بالنسبة للبعض، مثلت طنجة أرضًا خصبة للتبادل الثقافي؛ لكن بالنسبة للكثيرين، أكدت على أوجه القصور الكامنة في التفسيرات “الثقافوية” الاختزالية للواقع. يسعى برنامجنا السينمائي “طنجة إنترزون” إلى استكشاف الحدود المسامية بين الواقع والخيال، والولوج إلى الأبعاد الخيالية التي تشكل فهمنا لهذا “الواقع”