Recorreguts Sonors 2026

Quatre ordinadors intenten sobreviure a l’estrès, l’ansietat, la depressió i el control dels humans. Es parla del Computer Vision Syndrome com un conjunt de símptomes que els humans experimenten quan passen massa estona davant de la pantalla: fatiga mental, mal de cap, sequetat ocular per manca de parpelleig, taques a la visió, febre i, fins i tot, poden arribar al col·lapse. Però poc es parla del Human Vision Syndrome… els ordinadors, durant hores, pateixen ralentitzacions, errors, flickering, píxels morts, sobreescalfament i, fins i tot, poden arribar al crash. La mirada humana també esgota la màquina.

L’intervenció arquitectònica de L’Escletxa es desplaça de l’espai públic a les capelles del Convent de Sant Agustí. Una instal·lació que trasllada i reinterpreta l’obra i el seu entorn, proposant una nova capa narrativa sobre la memòria, les violències masclistes i la resistència col·lectiva. Un exercici de descontextualització que explora com el significat d’un espai es transforma en ser traslladat, i com una esquerda pot obrir noves formes d’escolta, reflexió i consciència compartida.

«Els sons de la indústria» és un disc creat amb Mathias Klenner i Ɇ₥łⱠłØ ₥₳ⱤӾ, a partir d’enregistraments del procés d’industrialització de Catalunya entre 2020-25. Un exercici d’escolta activa que remet a Attali, i vincula el control del soroll i la institucionalització del silenci amb el poder. Sons que són paisatges del passat i que ens parlen de les dimensions polítiques, l’opressió, revolucions obreres i lluites socials.L’intervenció arquitectònica de L’Escletxa es desplaça de l’espai públic a les capelles del Convent de Sant Agustí. Una instal·lació que trasllada i reinterpreta l’obra i el seu entorn, proposant una nova capa narrativa sobre la memòria, les violències masclistes i la resistència col·lectiva. Un exercici de descontextualització que explora com el significat d’un espai es transforma en ser traslladat, i com una esquerda pot obrir noves formes d’escolta, reflexió i consciència compartida.

Memòria del batec urbà explora la ciutat a través de les seves empremtes sonores, especialment aquelles que desapareixen amb les transformacions urbanes, industrials i socials. A partir de l’arxiu i la pràctica artística, proposa una reflexió sobre la memòria acústica, la desaparició dels sons quotidians i la seva reactivació en nous contextos. Una invitació a escoltar les traces d’allò que ja no sona i a interrogar la memòria de la ciutat.

Una sessió per conèixer tres dels projectes de la programació de la mà dels seus artistes. Una presentació oberta al públic per apropar-se a les propostes, conèixer-ne les motivacions i els plantejaments, i tenir una mirada més propera als treballs que es podran veure durant el cicle.

Repique Code és una instal·lació interactiva que es toca a l’aire, sense sensors ni comandaments: només una càmera i el dispositiu. Amb un gest es dibuixa a l’aire. Amb els braços, es balla. Amb les mans, es toquen acords i notes sobre bases de candombe. L’obra dialoga amb el candombe uruguaià i hi intervé. No cal saber música, ni dibuixar, ni ballar, i cada persona es pot endur el dibuix que crea.

*****2025/… és una peça immersiva i interactiva en realitat mixta que planteja un futur distòpic. Amb el cos, els visitants exploren un sistema de desigualtat, consum, explotació i control tecnològic. Mitjançant humor negre, sàtira i absurd, l’obra qüestiona la llibertat, el progrés i el benestar, ofereix una mirada crítica sobre el present i convida a decidir davant d’un sistema a punt de col·lapsar.

A través d’una masterclass i un posterior directe, !nertia, artista audiovisual i professor de producció i mastering, amb més de deu anys d’experiència, ens apropa a les seves tècniques i processos creatius. La sessió, proposada pel col·lectiu Tilect Loves, culmina amb una actuació immersiva (bany de so) que fusiona instruments ancestrals de vent i percussió amb electrònica digital, en una experiència introspectiva i hipnòtica.

Palau de Derives #2. La galeria que es plega i muta és un projecte de recerca i creació intermedial de Kònic Thtr&Lab, presentat públicament com a resultat d’un procés de recerca i residència artística desenvolupat amb un grup de participants durant els dies previs, en el marc de Recorreguts Sonors. A través de la realitat virtual i mixta, el so, la dansa i els dispositius interactius, explora les relacions entre cossos, matèria i entorns digitals. Es desplega com una instal·lació performativa on els moviments i les formes d’ocupació del públic transformen l’espai.

The Passage transita del món exterior cap a un món interior de transformació. Un corb mor i, en obrir-se, dóna pas a un nou esperit del qual emergeix una ànima transformada. TERPER és un duet format per Paola Idrontino i RDMT. Combina síntesi analògica, escultura tèxtil, llum reactiva i imatge en moviment, difuminant els límits entre performance, instal·lació i escenografia.

Cants per la infància morta és un refugi sonor quadrafònic in memoriam als infants víctimes de les guerres actuals. A partir dels poemes de F. Rückert (Kindertotenlieder) no utilitzats per Mahler, la peça articula un diàleg entre l’acció en directe d’una actriu, un cor poliglota gravat i un paisatge electroacústic de memòria col·lectiva.

Veu Solista: Isabell Vinardell // Actriu en escena: Julia Diez 
Coral calidoscópica: alemany (Nina Hölscher- veu solista), francès (Olivia Brescon), hebreu (Ofir Nachson), àrab (Mayssa Fattouh i Widad El Gharbaoui), rus (Alexandra Strelkova), ucraïnès (Tetiana Hrehul), anglès (Rachel Arieff, Kenia Avendano, Camilla Canellas), castellà (Rocío Lucero Alvarez, Alida Martinez), italià (Chiara Pollini i Alexandra Bellini), danès (Nana Bjornlund), finès (Anna Ruohonen), suec (Maria Peter), xinès mandarí i cantonès (Yayin Ma) i català (Mireia Montané).

Aquesta peça ha estat possible gràcies al suport de la Beca CREA Barcelona 2025.

Horitzons sonors és un concert immersiu site-specific que convida a contemplar i habitar els llocs a través d´una experiència auditiva profunda que expandeix els límits de la percepció. Mitjançant l’ús d’auriculars sense fil, els participants gaudeixen d’una experiència íntima i col·lectiva alhora que la música en directe i els paisatges sonors dialoguen amb l’entorn; barrejant allò real amb allò fictici i desplaçant l’atenció entre allò immediat, allò llunyà i allò imaginat.

A SUN uneix l’electrònica experimental amb la potència del compàs flamenc. Inspirada a la mística de Sant Joan de la Creu, neix durant la cura de la seva mare i el posterior dol. La música es converteix així en una forma d’apropar-se a allò transcendent, explorant la relació entre l’art, l’espiritualitat i la transformació personal, allunyant-se de les estructures musicals convencionals.