El Convent i la Guerra de Successió

El Convent de Sant Agustí va arribar a ser un referent entre els conjunts religiosos de la ciutat de Barcelona, a causa de les moltes capelles gremials, però també gràcies a la devoció i al suport de la població local. Després de la Guerra de Successió, en 1715, l’església va ser destruïda i els agustins es van traslladar al Convent de Sant Agustí Nou al barri del Raval, inaugurat el 1750. El convent conserva encara elements arquitectònics antics, especialment una ala del claustre (1473 – 1478), restaurada.

 descarga     IMG_3164

En el context de crisi social i econòmica que caracteritzava la segona meitat de l’Edat Mitjana, es va impulsar el sentiment de apartenencia a una comunitat (religiosa) i la total isolación l’individualisme. Les confraries i els gremis oferien seguretat i tranquil·litat en un entorn en permanent canvi. La importància del Convent de Sant Agustí, a part de la construcció en si com a model arquitectònic de l’època, trasllueix en el sentiment de protecció i en la comunitat que es créo. Aquesta comunitat serà la comunitat que posteriorment, l’any 1714, s’enfrontarà a una guerra que destruirà en pocs dies tant gran part del convent, com l’estructura de la comunitat. Els religiosos es traslladen al Convent de Sant Agustí Nou, al Raval, i la població es queda com a testimoni mut dels canvis que sorgeixen.

Del retaule de Sant Agustí, obra d’estílo gòtic-català (cinc carrers i tres pisos) realitzat entre els anys 1462 i 1475 pel pintor Jaume Huguet, el MNAC conserva set taules i el Museu Marés un. Va ser l’encàrrec pictòric més gran del segle XV de Catalunya.

220px-Huguet-estructuraStAgusti (1)

Possible estructura del retaule, segons F. Ruiz i Quesada

 

 

 

 

 

 

 

Contraatac pel centre.

(…) Comença una altra vegada, al recinte de Sant Agustí, una lluita aterridora, assistit l’enemic per forces superiors en una proporció de deu a un. Molt lentament, en rabiosos combats a la baioneta, pels claustres, per l’hort i pels edificis en ruïnes, els catalans van guanyar terreny. Dins el convent, els adversaris es disputaven una a una les cel·les i es atacaven i contraatacaven per sales i corredors. (…)

Ara eren els catalans els que tornaven a dominar la major part del recinte de Sant Agustí.

L’onze de setembre, S. Albertí.

11-setembre-1714-estruch-600

Quadre d’Antoni Estruch (1872-1957)

 successio1