Robots socials : un futur immediat.

Aquesta setmana és la setmana europea de la robòtica, al Convent programem dues activitats relacionades amb el tema:

Dimarts a les 19h : Conferència demostració de robots : Robots Socials, un futur inmediat. A càrrec de @makerconvent

Dissabte a les 17h: Taller infantil Lego We-Do, Lego robotitzat educatiu. A càrrec de @makerconvent

Un futur immediat

Què és un robot? Quin impacte té la robòtica en la societat actual? El futur ens depara una convivència robot-humà?

La robòtica avança a passos de gegant i cada dia més, intenta emular el comportament dels humans, les relacions que hi ha en la nostra societat així com la forma de raonar que emprem. Això vol dir que arribarà un dia en què tindrem un robot a cada llar?

Robot: una definició

Robot: es defineix com una entitat feta per l’home, amb un cos i una connexió de retroalimentació intel·ligent entre el sentit i l’acció directa, sota un control no humà.

Asimo

Humanoides programables com Asimo de Honda.

Robòtica: una definició

Robòtica: branca de la tecnologia que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d’exercir tasques repetitives, tasques en les quals es necessita una alta precisió, tasques perilloses per a l’ésser humà o tasques irrealitzables sense intervenció d’una màquina.

MANOI

Robots humans?

Els robots més usats avui en dia s’orienten a la realització de les tasques difícils de dur a terme per a l’home, prenent generalment, la forma d’un robot industrial utilitzat en les línies de producció. Un camp en recent creixement dins de la robòtica és l’anomenada robòtica social. Busca construir robots que tinguin capacitats d’interactuar amb persones. Per al que requereixen una sèrie d’habilitats que en els humans s’atribueixen a la intel·ligència social: capacitats expressives i habilitats per localitzar, posar atenció i dirigir-se a les persones.

Quatre elements que defineixen un robot social

Autonomia: Una de les característiques que defineixen un robot és la seva activitat sota un control no humà. Les possibilitats que un robot té per desenvolupar-se de forma lliure constitueixen un debat important sobre si compta o no amb autonomia pròpia. El robot és programat per a executar una sèrie d’accions, però, els que es pronuncien a favor d’aquesta autonomia apel·len a la pregunta: No és l’educació humana en la intel·ligència social, un tipus de programació?

Intel·ligència: De la mà de la programació, poden assenyalar-se a una sèrie de paràmetres que permeten al robot prendre certes decisions depenent de la tasca per a la qual ha estat programat. Això pot estar més a prop del concepte d’aprenentatge: El robot ha d’aprendre amb base a les seves interaccions amb les persones i l’ambient, millorant les seves habilitats i adquirint noves per, a poc a poc, aproximar més les seves interaccions al què l’humà realitza amb altres membres de la seva espècie. És aquest condicionament a la seva comunicació amb els humans, que genera un aprenentatge basat en l’emmagatzematge d’experiència, un acte cognitiu suficient per ser considerat intel·ligent?

Interacció: Perque un robot sigui considerat social no pot limitar la seva interacció a conviure amb altres robots, ha de ser capaç de comunicar-se amb els humans. Dues característiques defineixen aquesta interacció: la percepció. Els robots socials han de poder percebre i entendre les persones. L’entesa, el robot ha d’entendre les formes naturals de comunicació dels humans (veu, gestos, expressions, activitats) i expressar-se de manera similar. Malgrat els grans avenços que han permès la integració de certs robots a grups enterament humans cal preguntar: Aconseguiran aquest tipus de robots integrar-se com un membre més dels grups humans amb els que intenten conviure o, seran sempre considerats un agent extern o una màquina?

Aparença: L’aparença del robot, en particular la seva semblança als éssers vius, té un impacte important en l’acceptació i interacció que el robot pot tenir amb els humans. És important que el robot aconsegueixi ser situat: tenir un cos (real o virtual) facilita la interacció amb les persones. Hi ha molts científics que qualifiquen l’element de la aparença com a primordial, argumentant que l’ésser humà li resulta més senzill interactuar i comunicar-se amb un ésser que se li sembli. Davant d’aquesta premissa sorgeix un qüestionament contrari: Molts pensen que els rostres humans en els robots poden provocar un xoc i torbació en les persones. ¿Deberían los robots parecerse tanto a los humanos?

Les tres lleis de la robòtica

L’escriptor nord-americà Isaac Asimov, un dels més importants autors de la Ciència Ficció del segle XX juntament amb Rober A. Heinlein i Arthur C. Clarke, va presentar el 1942, una versió humanitzada dels robots a través de la seva coneguda sèrie de relats sobre aquests androides. En ells introdueix un decàleg d’accions que els robots han de realitzar, un conjunt de regles conegut com les Lleis de la robòtica.

DARwIn-OP-Robot-characteristics

Lleis:

– Un robot no ha de danyar a un ésser humà o, per la seva inacció, deixar que un ésser humà prengui mal.

– Un robot ha d’obeir les ordres que li són donades per un ésser humà, excepte si aquestes ordres entren en conflicte amb la Primera Llei.

– Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, fins on aquesta protecció no entri en conflicte amb la Primera o la Segona Llei.

Tot i que aquests principis pertanyen al món de la ficció, la majoria dels robots de les novel·les i contes d’Asimov estan dissenyats per complir-les, les seves implicacions ètiques podrien considerar suficients per a ser acceptades dins de la robòtica social real. Al cap ia la fi, la ciència ficció ha aconseguit pronosticar molts dels resultats que la ciència i la tecnologia han fet possibles en el món d’avui.

×

1 Comment on "Robots socials : un futur immediat."

Trackback | Comments RSS Feed

Post a Comment