Ara ets a - Inici » Recorreguts Sonors » Recorreguts Sonors 2019 : Instal·lacions artístiques

Recorreguts Sonors 2019 : Instal·lacions artístiques

Inauguració de les Instal·lacions
Acció sonora participativa amb instruments Après-Baschet

L'obra de François i Bernard Baschet, pares de l’escultura sonora, és fruit d’una visió que uneix art i ciència, intuïció i mètode. La recerca en la relació entre forma, matèria i so es fa palesa en els incomptables instruments, escultura pública i fonts que van crear. Les seves obres obertes, inclusives i compromeses amb la societat conviden a tothom a jugar i a experimentar, reivindicant la democratització del
coneixement i la creativitat. A la inauguració de les instal·lacions artístiques de Recorreguts Sonors, comptarem amb una selecció de peces desenvolupades gràcies a la implementació dels
conceptes d'acústica aplicada establertes pels Germans Baschet. De la mà dels membres del Taller Baschet, col·lectiu que investiga l'obra d'aquests pioners francesos, viurem una experiència que ens permetrà gaudir i interpretar les escultures sonores Après-Baschet en primera persona en el claustre del Convent.

Primos Party : Col·lectiu emergent obert
L’ÀNIMA TÉ GÈNERE?

Tant en les religions com en la filosofia, l'ànima és considerada la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, que sovint perdura eternament. L’ànima la configura la consciència i la personalitat de l'ésser, i generalment es pot traduir per l'esperit o la ment. Per a Sant Agustí, l'acceptació de l'error i de l'engany ratifica l'existència de
l'ànima humana.
A través de la veu i el reflex del mateix cos, i en un espai de llum misteriosa, el col·lectiu vol plantejar la pregunta: “l’ànima té gènere?” (a més de: La teva ànima té gènere/Quin gènere té la teva ànima?).
Primos Party és un col·lectiu emergent obert, provinent de disciplines com l'escenografia i la història de l'art.

Mauricio Ayora i Blanca Roncales
EL ABRAZO DE SIBELIUS

La instal·lació vol reivindicar el so com a element transformador de les relacions humanes, desviant la subjectivitat de l'instrument cap als cossos, així com reflexionar sobre la capacitat de les interaccions sonores per a afavorir les relacions entre els individus.
Aquests artistes han manipulat un arc clàssic de violí perquè sigui capaç de generar sons en ser fregat contra la pell d'una altra persona. Mitjançant la conducció dels propis cossos, les variacions en el pols elèctric es reprodueixen a través del tacte. L'abraçada genera un paisatge sonor específic per a cada parella d'intèrprets.

Incorpórea : Alicia Champlin i Yalili Mora
LA OBRA INVISIBLE

Té com a objectiu conciliar els regnes emocional i empíric, reafirmant la nostra representació física dins dels nostres entorns. La instal·lació es compon de dos retrats
pintats de les artistes, que formen part de la sèrie "Retrats sense rostres aparents" de Yalili Mora, juntament amb una actuació interactiva. Els retrats estaran acompanyats pels mateixos artistes connectats a un dispositiu EEG en viu i, posteriorment, a una placa Chladni.
Incorpórea és un col·lectiu de dos artistes, Yalili usa la pintura / retrato com una metàfora, amb preocupacions sobre una exploració més profunda de les interfícies tecnològiques. Alicia té un historial d'ús d'intervencions tecnològiques com a mediadora entre creativitat i dades.

Lolo Armendáriz, Anna Carreras i Mónica Rikić
MUNDO SONORO

Instrument musical que funciona a través d’una projecció interactiva amb la qual els infants (i adults!) poden jugar i experimentar. Les interaccions es fan a través de diferents objectes tecnològics dissenyats per a capturar la seva pròpia veu i traduir-la en efectes audiovisuals en la projecció.
Marcelo Armendáriz, aka Lolo. El seu treball abasta instal·lacions interactives, disseny, aplicacions visuals i codificació creativa.
Anna Carreras. Programadora creativa i artista de noves tecnologies establerta a Barcelona. Centra la seva recerca en el codi, els sistemes generatius i la interacció.
Mónica Rikić. Artista de noves tecnologies i programadora creativa. Centra la seva pràctica en el codi, l'electrònica i objectes no digitals per a crear obres interactives normalment emmarcades com a jocs experimentals.

Marta Minguell
CONNECCIONS EMOCIONALS

Instal·lació que permet interactuar, mitjançant uns cubs, amb una projecció de matriu de vídeos 3x3. El contingut dels vídeos és un primer pla d'una noia amb una estètica dels anys 90 que representa diverses emocions a cada vídeo. Els vídeos es modifiquen a a l'interactuar amb els cubs.
Marta Minguell realitza video-art des dels 15 anys. Va ser guanyadora de diversos concursos a Barcelona, com ara el Faj i Move Your Talent i redactora de publicacions online. En l’actualitat treballa visuals en directe amb diversos artistes i esdeveniments.

Ana Patitú i Darío Simón
“LULLABY”

Lullaby proposa una reflexió sobre com les grans corporacions s'introdueixen en les nostres vides mitjançant la tecnologia. La instal·lació consta d'un bressol, amb un ninonadó dins i un mòbil giratori damunt, que en lloc de figures infantils té quatre telèfons intel·ligents. Escoltarem una versió electrònica de Lullaby de Brahms, plors de nadó, les veus de Siri, Alexa, Cortana i Google…
Ana Patitú va néixer a l'Argentina i des de 2016 resideix a Barcelona. Graduada en Disseny Gràfic per la universitat de Buenos Aires, va estudiar pintura, color, creativitat i muralisme, amb diversos artistes. Sempre interessada per explorar nous formats cursa en 2019 el taller d'Instal·lacions Artístiques dictat per Irma Marco, en el Convent.
Darío Simón va néixer a Barcelona l'any 2002. S'inicia en la música als tres anys. Ha continuat els seus estudis en l’Escola de Músics i el Taller de Músics. Paral·lelament a la música, estudia actualment el batxillerat tecnològic. El seu desig per estudiar Arquitectura, el porta a cursar en 2019 el taller d'Instal·lacions Artístiques dictat per Irma Marco, en el Convent.

Diego Rampelini
“VOLLUM”

Vollum consisteix en la visualització espacial d'una sèrie d'experiments sonors, una recerca sobre la corporeïtat del so a través d'imatges projectades sobre el sostre i en relació amb l'arquitectura del lloc. Una imatge sobre els caps que s'expandeix en l'espai amb canvis de densitat en l'aire produïts per una màquina de boira. Aquestes tècniques visuals donaran volum a la instal·lació generant varietats de formes lumíniques en l'espai, utilitzant la tècnica de vídeo-mapping. Un experiment de traducció visual i sonor a partir de la peculiaritat arquitectònica del Convent de Sant Agustí.
Diego Rampelini és Artista visual-digital / músic experimental. Com artista visual realitza els seus projectes visuals experimentals utilitzant varietats de tècniques, tant digitals com analògiques en format de vídeo art. En el camp sonor treballa de manera experimental generant varietat de textures sonores que abasten estils com el noise, drone i l'electrònica.