Història del Convent: Ús militar. La Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques (1716 – 1803)

Per la necessitat de formar enginyers militars professionals en un espai adequat, es decideix assignar la seu de la Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques al Convent de Sant Agustí, que comença a funcionar com a acadèmia l’any 1720.

L’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona cobria tot l’ampli ventall de les matemàtiques pures i mixtes. Així que va arribar a ser, en aquesta època, l’acadèmia més completa pel que fa a varietat d’estudis de tot Espanya.

Pastim. A partir del 1738, s’aprofiten les restes de l’església per instal·lar-hi la fleca municipal, el “Pastim”, on es feia la massa mare per a la resta de fleques de la ciutat. El 1789, però, es va emetre un edicte per pujar el preu del pa i les dones de Barcelona van manifestar-se assaltant fleques des de la Boqueria fins al Pastim i hi van calar foc.

Lògia maçònica. El 1755, al Convent de Sant Agustí amaga una lògia maçònica. Durant l’ús de l’edifici com caserna, s’instal·len els frontons de les tres portes en què apareixen símbols maçònics (el compàs i un escaire típica de la maçoneria). L’orientació de l’esquadra és diferent en cada porta. Això indica que la porta central és l’entrada assenyalada com a principal.

Massacre al convent. El 1793 més d’un centenar de soldats rossellonesos, que s’havien passat al bàndol espanyol, van ser massacrats al claustre perquè van pintar un arbre de la llibertat, costum molt arrelat a França, de culte laic típic de la revolució. És possible que els soldats no fossin plenament conscients del significat de l’arbre de la llibertat, però la reacció de l’exèrcit espanyol va ser radical.

Al 1803 es tanca l’Acadèmia de Matemàtiques del Convent i es trasllada a Alcalá de Henares. Al 1808 les tropes de Napoleó entren a la ciutat de Barcelona i utilitzen el Convent com a caserna de les seves tropes.

Categoria: Patrimoni
×