Història del Convent: Construcció del Convent (1351 – 1709)

La construcció del complex conventual es va iniciar amb l’església i, a partir del 1347 després de comprar i enderrocar un seguit de cases, s’inicià la construcció del convent que coneixem avui en dia. L’any 1506 es va finalitzar el convent, però se seguiren construint dependències conventuals, com ara un nou claustre, algunes capelles i el refetor, fins l’any 1709.

Durant la primera meitat del segle XVI, es treballa en la porta major de l’església, la construcció d’un cor alt i un pas sobre les capelles per accedir a l’orgue i el campanar. Al 1529 els Agustins pateixen la pesta, i els afectats són tractats a la infermeria del Convent. Més tard, al 1593, es treballa en la infermeria i en noves cel·les pel noviciat.

El Convent constava de dos claustres. El gran, el que es conserva una part avui en dia, de mida quadrada, el petit, en forma de trapezi. El claustre major és més ostentós: té pilars molt treballats que permeten una estructura de columnes i arcs apuntats, típics de l’arquitectura gòtica. El claustre menor tenia molts menys sants i tenia més a veure amb el rigor de clausura que amb l’ostentació que caracteritza el claustre gran. Entre ambdós claustres s’hi trobava el refetor, i a el pis de baix els servia de quadra de cavalleria. Als pisos de dalt hi havia dormitoris i altres dependències.

Els gremis van jugar un paper important en el procés de construcció del convent. Alguns gremis com el dels forners, cotoners o barquers, hi van tenir la seva seu. A més, també hi va haver molta aportació d’obres artístiques, com ara el retaule de Sant Agustí, obra d’estil gòtic-català, que pintor Jaume Huguet realitza entre els anys 1462 i 1475. El MNAC en conserva set taules i el Museu Marés una. Va ser l’encàrrec pictòric més gran del segle XV de Catalunya.