Codificant l’art: del taller al laboratori

| 8 octubre, 2015

Captura de pantalla 2015-10-08 a las 12.34.25

Ja fa força anys que el codi informàtic ha entrat en el camp de l’art. Els artistes estan evolucionant alhora que la tecnologia avança. Ja no és només territori per a aplicacions informàtiques privatives, el codi obert ha entrat amb força i per quedar-se a les mans dels artistes. El programari de codi obert, això vol dir que el codi font del programari està disponible per a tothom per utilitzar-lo, millorar-lo o alterar-lo, permet a l’artista treballar multidisplinariament amb altres professionals i modificar el programari de manera que respongui a la seva idea. Així, des d’aquesta perspectiva podem veure que el codi d’una peça interactiva s’entrellaça amb la propia peça i reflexa també característiques de l’artista.

Això ha ajudat a difuminar els límits entre les diferents disciplines. Sobretot si parlem d’instal·lacions, d’interacció, d’investigació en audiovisuals o de noves tendències. Cada cop és més normal que artistes, creatius, perfils més tècnics i de les indústries basades en la ciència utilitzin codi informàtic per a la realització de peces creatives, inmersives o participatives.

[Simulador de vida realitzat amb Raspberri Pi per Ferrán Fàbregas]

Aquesta forma d’apropar l’art no només canvia la manera de producció sinó que a més genera nous rols en el públic, de passiu a participant o fins i tot a voyeur de les pistes visuals de les tècniques, les fonts inspiradores i els modes de producció.

Tot i la necessitat d’un espai físic per crear art, l’espai de treball dels artistes està canviant amb el codi: des d’un estudi, ple de trastos, pinzells i llibres, a un espai ubicu d’usos múltiples per experimentar i col·laborar. Un nou espai de producció, per provar i experimentar. La multifuncionalitat d’aquests espais implica una orientació cap a la interacció. La col·laboració i intercanvi d’informació que tenen lloc dins i fora d’aquests espais de treball es converteix en un nou mètode de producció. El gir obertament a la col·laboració en les arts apunta a la convergència dels límits i a la introducció de noves eines que acompanyen els processos artístics.

A més de codi, s’utilitzen equips com impressores 3D, talladores làser, plotters… eines vinculades a treballs col·laboratius que introdueixen l’aspecte de compartir coneixement obrint les fronteres de la creació artística d’una experiència individual a col·lectiva.

Compartir informació no és només obrir codis, sinó també ensenyar. En la nostra voluntat d’oferir una formació de qualitat en l’àmbit sonor i audiovisual, però també en la nostra creença en un coneixement lliure i compartit, aquí al Convent de Sant Agustí treballem amb força programari de codi obert en els nostres tallers com per exemple: Reaper, WordPress, Blender, Arduino, Raspberry Pi, impressió 3D, etc.

 

Podeu donar un cop d’ull a tots els nostres tallers en el següent enllaç:

conventagusti.com/tallers

×

Comments are closed.